dilluns, 26 de setembre del 2011

Un cap de setmana especial!

Hola a tothom!

Avui estic molt contenta perquè he passat un cap de setmana genial!
He estat a la casa de la meva Buddy family, que serveix de suport i per canviar de paissatge quan ho necessitis. Així doncs, em van convidar a passar tot el cap de setmana amb ells i així ho he fet. No sé, realment, si ha estat  per bé o per mal, però la qüestió és que m'ho he passat molt bé i tampoc hem fet res especial. Simplement viure un cap de setmana amb una família americana com si jo fos una més a la casa. Tenint en compte que tenen 4 esplèndits fills, amb una persona més n'hi se n'han adonat.
El dijous al vespre vaig fer-me molt il·lusionada la maleta! Divendres vaig anar a l'escola i de tornada ja vaig anar directament amb l'autobús que agafen els nens per anar cap a la casa. La mare m'havia dit que ella i el seu marit tenien planejat estar el divendres al vespre fora i que amb els nens hi hauria la cangur. A mi aquest fet no em va importar i me n'alegro d'haver-hi estat perquè m'ho vaig passar molt bé. En aquesta casa hi ha 4 fills, la Faye de 10 anys, en JT de 8, la Mimi de 6 i la Kate de 5. Així, vaig estar tota la tarda entretinguda jugant amb ells al llit elàstic que tenen, a jocs de taula com el connecta 4 o el Bingo, fent un trenca-closques... Després vam anar a sopar i després de sopar vam veure la pel·lícula Solo en Casa 3, que ells no havien vist i vaig pensar que, sobretot, al nen li agradaria ja que sempre veuen pel·lícules de princeses que a ell no li agraden. Quan la pel·lícula es va acabar, tots estaven molt contents perquè els havia encantat la pel·lícula i jo encara ho vaig estar més. Finalment tots vam anar a dormir.
El dissabte al matí, em vaig aixecar a les 8 amb unes marevelloses vistes al llac i els turons que l'envolten en un dia assolellat. Em vaig vestir, vaig esmorçar amb en JT i després vaig estar parlant amb la mare sobre els plans del cap de setmana, algunes normes de la casa, etc. Així doncs, vam anar a donar un tomb pels voltants de la casa i fins al parc més proper on les nenes volien anar a jugar. Allà és on ens vam fer aquestes fotos, pujant i baixant un turó.


Quan vam tornar de la passejada, vam fer el "lunch", no li diré dinar perquè eren les 12 i va ser un sàndwich, però la veritat és que estava molt bo. Després de descansar una estona, cap a quarts de dues vam anar a veure el partit que en JT jugava a futbol americà. Ell hi tenia unes expectatives i resulta que no és tant bo com ell es pensava, així que em va agradar anar-lo a veure i animar-lo!
Després del partit, vam anar a una botiga on tot es ven a 1 dollar! Els nens van arrassar amb totes les joguines que van poder, això sí, cadascú s'havia de gastar els diners de la seva guardiola! La mare, amablement, em va comprar un set de cosir! Em va fer molta il·lusió! Tot un detall, jo no hi havia pensat i no en tenia cap!
A les 3 de la tarda, a les 10 hora de Catalunya, jugava el Barça contra l'Atlètic de Madrid, i com que portava un mes sense veure cap partit, els vaig demanar si, si us plau, em podien deixar veure'l. El pare em va buscar el canal a internet i m'ho va intentar posar a la tele perquè jo ho pogués veure còmodament al sofà! Com que jo no sabia com posar-ho a la tele, però si a l'ordinador, un Mac de 27 polzades, i a mi ja m'estava més que bé veure-ho asseguda a una cadira, em vaig posar a mirar-ho allà. Es van disculpar moltíssimes vegades perquè no volien que jo ho veiés allà! Amb lo contenta que estava jo de veure-ho! I a sobre van guanyar 5 a 0! Va ser un gran partit i em vaig sentir com a casa!
A les 5, va venir tota la família del pare, que també són 4 germans, amb tots els cosins i la iaia, la part més important, que ens havia d'ensenyar a fer Canelons! Per tant, vaig estar tota la tarda ajudant a la senyora que estava encantada de tenir-me al costat i m'anava explicant tot el que feia! Va ser la millor classe d'anglès i de cuina a la vegada que he tingut mai! Després, em va estar explicant les seves batalletes de jove i va ser molt divertit escoltar-la. Em va recordar la meva iaia quan m'explica les seves històries!
Finalment, ens vam menjar tot el que havíem cuinat, i els canelons farcits de pollastre i espinaques amb salsa per sobre de champinyons estaven deliciosos!
Per acabar el dia, el pare de la família ens va posar la pel·lícula d'Avatar en 3D a la televisió de 65 polzades que tenen a la sala d'estar! Jo estava al·lucinant! Era com tenir el cine a casa!
Diumenge, necessitava un dia de relax! Pel matí em vaig despertar d'hora, vaig esmorzar i vaig estar jugant amb en JT, que és el que primer es lleva cada dia, a un parchís amb cartes... coses d'americans! A les 10 vaig anar a parlar amb la meva família a l'Skype. La Pepeta va fer dimarts 65 anys i li van organitzar una festa sorpresa a casa del Padrí! Així, jo també hi vaig ser present, la vaig poder felicitar i vaig poder parlar un moment amb tothom, sobretot amb la Jana que em va fer molta il·lusió veure-la, ja que encara no l'havia vist! (Tetes, ja podeu espavilar que només em falteu vosaltres i els titos! ) Quan vaig acabar, la idea era jugar amb el nen a algun altre joc, però em va venir a veure i em diu: "Vols anar amb la canoa?" Jo no sabia si no ho havia entès bé (degut al meu anglès!) o si era el que m'estava dient, i s'acosta a la finestra i em diu, "sí, allò vermell d'allà baix (assenyalant-me la canoa al llac!)". Jo me'l vaig mirar, vaig mirar la mare i ella em va dir, nosaltres dos anem a donar un passeig amb la canoa, si vols, pots venir amb nosaltres. Jo, encantada de la vida, m'hi vaig apuntar! Aquestes van ser les fotos que em van fer:

En la segona fotografia, podeu veure una imatge de la casa de la família per fora, i davant el vaixell que tenen per anar pel llac a donar un tomb o a pescar.
Després del passeig amb canoa, vam fer el "lunch" i per la tarda vam estar relaxadament, una estona jugant, una altra estona veient la televisió, fent vida familiar. Cap allà les 4, la Faye, que estava amb unes amigues, va demanar a la seva mare si podien anar a una botiga que es diu Michaels, d'art i complements, per comprar objectes per decorar. Teta Monica: ERA LA TEVA BOTIGA! De veritat, hi havia totes les "chorrades" per decorar que tant t'agraden i tant xules són! Em va recordar quan venies de Londres i ens portaves totes aquelles coses i quedàvem per fer decoracions a miralls i postals! =D
Quan vam tornar de la botiga, que va ser molt divertit anar-hi, vam fer el sopar i vam fer una estona de sobretaula amb la mare, l'Elaine, i la Faye. Finalment, tothom es va anar a dutxar, avui era el dia de les fotos a l'escola pels petits, i abans d'anar a dormir, vaig anar a llegir un conte a la Kate i la Mimi. Els vaig llegir el Patufet! Garbancito en castellà! Les nenes em miraven embobades mentre l'explicava, i quan cantava la cançó encara més! Va ser un moment molt bonic!
Quan vaig acabar, vaig llegir un conte sobre el Caiman a en JT, que va aprendre, i jo també, noves coses sobre aquest animal!
Finalment, abans d'anar a dormir, vaig estar mirant una pel·lícula d'acció amb el pare, en John, Taken, protagonitzada pel Liam Neeson. 
Avui, dilluns m'he aixecat, hem esmorzat i hem anar cap a l'escola!

Ha estat un cap de setmana especial per a mi!
Bona setmana a tothom!
Petons i abraçades!


PD: Demà és el cumpleanys de l'Esther Pérez, moltes felicitats!
El dijous és Sant Miquel, així que felicitats a tots els Miquels, en especial a l'Onclu i al Miguel!
I per últim, el mateix dijous dia 29 és el cumpleanys de la tia Mª Teresa, moltes felicitats tia!

diumenge, 18 de setembre del 2011

Noves vivències, bones i no tant bones.

Bones a tots!
Després de més de deu dies ja torno a ser aquí. Com ja us vaig dir en l'última entrada no tinc gaire temps per escriure, però això sempre és relatiu. Avui he decidit anar a dormir una hora més tard per escriure, perquè l'altre dia, jo mateixa vaig estar llegint el meu propi bloc i m'he adonat que aquestes sensacions que estic visquen em quedarant per sempre escrites, així que cada cert temps, encara que sigui poca cosa he d'anar escrivint.

Últimament, trobo a faltar la meva vida quotidiana, les meves coses, la meva família, els amics, la gent, a vosaltres. Mai havia anat a l'escola amb autobús i per mi, començar als 21 anys i a més, haver d'aguantar a tots els nens i nenes cridar, no és gaire agradable. I així és com comença cada matí. A l'escola, tot és molt diferent, els horaris, la metodologia, el currículum, tot. Però sobre això ja en faré una entrada específica pels interessats. Quan arribo a casa, després d'una altra insoportable hora a l'autobús, em fan sopar a les 5, i després, cap a les 6 o quarts de 7, si vols fer alguna cosa, habitual a Catalunya, ja està gairebé tot tancat, o es farà fosc per poder anar i tornar caminant. Així que t'has d'estar a casa fins a les 8 o les 9, hora en què vas a dormir, avorrit d'estar connectat a internet, bàsicament al Facebook, i no tenir ningú amb qui parlar.  I us estareu dient, i aquesta perquè ens explica les seves penes?? I perquè no té temps per escriure, aleshores??
Com que aquesta és la teoria d'un dia normal entre setmana, sempre intento trobar coses per fer. Així, hi ha alguns dies que quedo amb els altres "interns", així és com ens diuen per aquí, i anem al centre comercial, "mall", pels americans. Sinó, vaig a les activitats dels nens, on hi ha moltes famílies i xerro una estona i a més, puc practicar l'anglès.
Però, com podreu entendre, de vegades penso, ara trucaria a tal... ara aniria a tal lloc... i és per això que trobo a faltar. En fi, que quan no tinc res a fer, o els nens fan alguna cosa que m'aburreix, hi penso, simplement. Com algú va dir alguna vegada, com a casa no hi ha res!

Però pel que fa a l'inici de l'experiència, si ara m'ho preguntessin, tornaria a repetir. És dur perquè estàs lluny de casa, i costa, sobretot al principi acostumar-s'hi. Per mi les primeres setmanes tot era nou, sorprenent, diferent i emocionant. Quan ja portes tres setmanes a aquí, t'adones del que tens, i com no ho valores.
Estic aprenent moltíssimes coses. No només sobre la llengua anglesa, que també, sinó de la vida. Quan vius amb gent diferent, que no parlen el teu idioma, ni tenen les teves costums, o com a mínim, a mi em passa, els tendeixes a observar més del que seria normal. I a comparar. Això, segons com m'ho penso és bo, i segons com m'ho penso no és bo. Aprenc moltes coses sobre la vida quotidiana, perquè veus maneres de fer que potser jo mai hauria fet, però també hi ha situacions en què jutges a la gent pel que fan en una situació determinada, ja sigui per bo o per dolent, i aquesta part és la que més em fa reflexionar.

Un altre aspecte important és l'organització! Crec que els americans, i ja estic tendint a generalitzar i no m'agrada, però ho faré, són encara més organitzats que jo! Aquí tothom té un munt de coses planejades, i per una vegada a la vida que jo volia deixar fer a la improvització hi ha moltes coses que m'ho impedeixen.
En primer lloc, costa molt moure's per aquestes contrades. Així doncs, pots demanar a la llista de pares voluntaris que et portin, però ho has de fer amb dos o tres dies d'antel·lació. Per tant, no em puc aixecar un matí i dir, molt bé avui tinc ganes d'anar a la capital, hi vaig. En fi, hauré de tornar a la meva vida quadriculada i deixaré la improvització per quan torni a Sant Climent!


Sobre el que he fet últimament, vam començar l'escola el dia 6, així que la vida quotidiana ha ocupat la major part del meu temps, tot i això, durant els caps de setmana he estat molt entretinguda!
El cap de setmana passat, el dissabte vam tenir una trobada d'Amity. Tota la gent que com jo, està fent el programa d'intercanvi per Minnesota. La reunió en sí va ser un avorriment. Ens van explicar les coses que ja sabíem i, en canvi, no van fer cap joc de presentació per conèixer la resta de gent que hi havia. Tot i això, va ser un bon moment per conèixe'ns durant el dinar. Vam intercanviar direccions i ens vam poder explicar batalletes sobre l'estada aquí. Em va encantar!  El diumenge, vaig anar amb la família a Norhfield. Aquest és el poble on es va fer famós el pistoler, atracador de bancs, Jesse James. Aquest cap de setmana, era la seva festa i vam poder veure la representació de com el van atrapar. A més, van fer una desfilada de més de 2 hores, a 35 graus de temperatura, de 2 a 4 de la tarda amb tota la solana! Increïble! En fi, si més no, va ser interessant i divertit veure com fan una festa major els americans!

Justament diumenge passa era 11 de Setembre de 2011.  Feia 10 anys dels atemptats al World Trade Center, al Pentàgon i de l'avió United 93, que es va estavellar a Pennsilvània. Durant el dia, va ser emotiu veure com la gent, a cada acte que hi havia, en feien menció i ho tenien present. Totes les banderes, i mira que n'hi ha! Estaven mig pujades i tots els diaris mostraven actes commemoratius de l'anniversari. Per la nit, i és l'única cosa que he mirat de moment a la televisió, van fer un documental d'una hora sobre tot el que va passar i les conseqüències que ha tingut. Per mi va ser un dia especial per recordar. Siguis on siguis en aquest país, aquest és un dia pel record i ells així ho tenen present. 09/11/01 Never Forgotten.

Aquest cap de setmana hem anat a veure un far, a la vora d'un llac (imagineu-vos com n'és de gran el llac per necessitar un far!) que estava a 4 hores d'Eden Prairie. Com podeu comprendre, no és un lloc per anar i tornar el mateix dia, així que vam marxar el divendres després de l'escola i hem tornat avui, aquesta tarda. Ha estat un viatge llarg, però agradable. El lloc, per mi, és espectacular. Com podeu veure en les fotos. Va fer bastant bon dia i vam poder passejar per l'indret. La part negativa, és que hi vam anar tres famílies, amb la que jo visc i dues amb les quals són amics. En total érem 6 adults i 8 nens! Ja us ho podeu imaginar! Vam aprofitar al màxim la piscina de l'hotel! Tot i això, he disfrutat del cap de setmana!            



En fi, i això és tot el que he fet aquestes dues últimes setmanes. Ja heu vist que hi ha coses bones i altres de no tant bones, però senyores i senyors, per poder viure les coses bones, n'hi ha d'haver altres de no tant bones per poder reconèixe-les! M'agrada pensar així i gaudir de tot el que visc.

Un petó molt fort per a tothom!

Per cert, demà la teta Susanna i el Miguel fan 7 anys de casats, si els veieu, feliciteu-los!
Dimarts, la Pepeta fa anys, no sé quants i fa lleig preguntar, però igualment, si la veieu feliciteu-la!
I dimecres la Jana fa 6 anys! Feliciteu-la!!
I no us oblideu de felicitar-los de part meva a tots! Petons i abraçades! :)

dimarts, 6 de setembre del 2011

Aconseguiré tenir temps per escriure!!!!! =D

Gent!!

Estic mooolt ocupada! Pels qui segueixen les meves aventures per aquí, només dir-vos que no tinc ni temps per respirar, gairebé!
Us faig cinc cèntims del que he fet aquesta primera setmana a l'escola i els tres dies de festa, i quan tingui temps, espero abans que comenci a nevar!, us ho explico tot amb més detall com a mi m'agrada!
En resum, cada dia vaig anar a l'escola i entre reunions i ordenar les classes per l'inici de curs, els dies van anar passant! Així que avui ja ha estat el primer dia amb els nens, i ha estat impressionant. Estic a 1r de primària, pels matins i a l'hora de dinar, i a 6è per les tardes. Tot ha estat un caos, però dins del caos, la classe on estic jo ha estat la més ràpida en fer les coses i la que no ha perdut cap nen o nena, pel menjador! Tot un rècord pel primer dia.

Respecte la vida a aquí, el primer dissabte vaig anar a veure com el nen entrenava a futbol, i el diumenge em van portar a veure unes cases antigues, des de l'any 1840 fins el 1970 per veure l'evolució de la vida americana, el dimarts al matí vam anar a fer un passeig al voltant pel llac amb mestres d'una escola anglesa, vaig poder parlar i entendre molt d'anglès!  Un altre dia, van organitzar una festa a casa d'una treballadora social, i hi havia menjar i begudes gratis per a tothom! Després de la festa, ens van venir a buscar perquè uns ares de l'escola ens van convidar a un partit de futbol americà de l'equip de Mnnesota, els Viquings! Totalment americà! Dimarts per la tarda, vam anar uns quants interns (així ens anomenem aquí els que estem d'intercanvi!) al centre comercial d'Eden Prairie. Hi vaig haver d'anar amb bicicleta, tota una aventura! El divendres hi vaig tornar a anar però aquesta vegada caminant amb la mare de la família on visc, amb la Blanca i la Carla, dues noies de Barcelona. Dissabte, vaig anar amb la família a Minneapolis, vam anar a veure un mercat al carrer (hi havia moooolta verdura!), després vam anar a veure el riu Mississipi que passa per la ciutat i com aprofiten l'energia gràcies a les caigudes de desnivells que fa, seguidament em van portat a veure un museu de la farina, interactiu, amb videos, fotografies i actors! i per últim, un jardí on hi havia moltes escultures. El diumenge van anar a la fira estatal de Minnesota, immensa on hi havia de tot el que us pugueu imaginar, i una mica més! i per la tarda a fer una barbacoa a casa de la meva buddy family (és una família de suport), que viu a una mansió i ens va portar en vaixell pel llac i vam acabar amb focs artificials! I ahir, finalment, vaig anar al ventre comercial més gran dels Estats Units, que es diu el Mall of America, amb un aquàrium i un parc d'atraccions a dins inclosos. Vam estar-hi vuit hores i amb prou feines ho vam veure tot!


En fi, tot plegat, com ja heu pogut comprovar, no m'ha deixat més de dues tardes lliure que, evidentment, he hagut de dedicar als nens de la casa que pràcticament no hem veu el pèl!

Així que com podeu veure, de moment, no trobo gens a faltar a la gent, cada dia estic a l'Skype connectada, això sí, però estic molt feliç d'haver vingut!

Una cosa us dic, JURO, JURO, JURO PER LA BOSSA DEL CANGURO QUE US ESCRIURÉ MÉS SOVINT PER NO TENIR UN COL·LAPSE COM EL D'AQUESTA SETMANA!

Aconseguiré tenir temps per escriure!!!!! =D
Petons per tots!!!!