dimarts, 23 d’agost del 2011

Sentiments i emocions: només 3 dies!

Ara sí que això ja és la recta final i les despedides es segueixen les unes a les altres.
Per mi, aquest és el moment més dur. Jo sé que només seran 10 mesos, però també sé que trobaré molt a faltar a tothom, sobretot en els moment difícils, quan la gent que necessites et fa costat.
Els meus sentiments en aquests instants són contradictoris i depenen molt del moment.
Ahir a la nit, tot just em despedia dels meus amics de Sant Climent i, tot i que potser no ens veiem, tots junts, tant com voldríem,  em vaig alegrar molt quan vam estar tots reunits, vam sopar i ens ho vam passar molt bé fins les tantes de la matinada. I el millor de tot és que era un dilluns i sé l'esforç que han fet aquest matí per aixecar-se després d'anar a dormir tard. Em van regalar un DVD amb fotos (i un vídeo) i una agenda amb les tapes plenes de fotografies on hi apareixem tots. Això em va fer recordar els magnífics moments que hem viscut junts, les aventures que hem passat i el que ens hem divertit! A més, tots ells em van posar dedicatòries a l'agenda en el dia del seu aniversari perquè quan sigui allà me'n recordi d'ells! No sabeu com vaig plorar ahir a la nit mentre ho llegia! MOLTES GRÀCIES A TOTS!

En aquests moments és quan em plantejo si faig el correcte.
 Algú em preguntava, estàs segura que vol marxar? La meva resposta instantànea és sí, però si ho penso, reflexionant, crec que em fa una mica de por.
Un altre país, una altra casa, una altra família, un menjar diferent, sense la universitat i les meves amigues d'allà, sense el meu matalàs!, unes altres tradicions i costums... tot això són coses que les tinc assumides i sé que adaptant-m'hi no tindré cap problema i jo allà estaré bé i viuré una experiència inolvidable. El que no m'agrada són les coses que em perdre a aquí... la Queralt, que només té 2 anys, i quan jo torni ja parlarà molt bé, correrà sense que tinguem por que caigui, i farà moltes més coses de les que ara ja sap fer. La meva fillola, la Nora, que farà 3 anys al novembre i no podré portar-li el regal, que al setembre començarà P-3, anar-les a veure, dinar i sopar de tant en tant amb elles, la Jana, que farà 6 anys, i ja sap escriure, que ja gairbé sap nedar... moments que vius el dia a dia amb elles encara que no les vegi cada dia, però que sé que trobaré a faltar perquè són l'alegria de la família.
I, evidentment, les activitats que he hagut de deixar per poder marxar, el bàsquet, aquest any que volíem intentar jugar les fases!, i ser entrenadora dels nens, que després de 4 temporades portant l'equip em va fer molta pena despedir-me d'ells, i els pares, que encara que no ho sembli, m'han ajudat moltíssim a fer aquesta tasca i alhora educar els nens que és el que intentàvem els entrenadors.També els vull donar les gràcies, altra vegada, a tots ells!
I finalment, la meva vida quotidiana, la iaia, els papes, la Laura i el Josep Maria, tiets i tietes (el tito, el tete, l'onclu, la tia Núria, la tia MªTeresa i la tia Mª Josep), cosins i cosines (el Xavi, l'Alba, el Jaume, la Sabina i les "tetes"), el padrí i la Montse, la Pepeta i el Jaume... i tota la gent de Sant Climent i rodalies que em coneix i quan em veu sempre em fa somriure.
Per tot això, aquests dies són més durs i no m'agrada despedir-me, però sé que quan torni els tindré a tots altra vegada i a més, jo tindré moltes històries per explicar-los! (O això com a mínim és el que em dic a mi mateixa per consolar-me!)

En fi, només puc dir que afrontaré aquests dies, em despediré de tothom, costi el que costi, (eh Alba!) i marxaré cap a Minnesota a viure la meva experiència, això sí, ja em podeu anar deixant comentaris amb el vostre compte de l'Skype perquè encara que sigui per vídeocàmara, us vull veure i que m'informeu de tot el que passi per aquí!

Petons i abraçades per a tothom,
Roser.

4 comentaris:

  1. roser et trobaré molt a faltar!!! no et preocupis que estaras informadissima de tot perque parlarem molt sovint! en els moments que et sentis sola ja saps, agenda, video i a recordar els bons moment que hem viscut fins ara. Després pensa que aqui estarem esperant la teva tornada per viure molts més moments inoblidables com els que has estat recordant!!!!

    t'estimo cosineta!!! :)

    ResponElimina
  2. :O!! Què vols que plori??? Només vull dir-te que jo també t'estimo moltíssim i que, encara que estigui lluny, també podré ser al teu costat en els moments difícils, tu ja m'entens, només cal que m'ho diguis, encenc l'ordinador i ens veiem! =D
    I, evidentment, quan torni tindré mil aventures per explicar, ja em coneixes, i farem moltes més coses inoblidables!

    Un petó molt gran!!! T'estimo Sabina!!!

    De la teva cosina més pesada! :P

    ResponElimina
  3. Avui ja m'he llegit el teu blog des del principi fins al final. Tens el comentari al Facebook, k tel vaig escriure ahir des del mòbil. Ara ja tinc el teu blog a favoritos x anar sabet de tu.

    Ara només espero, saber notícies teves i que em diguis que has arribat bé.
    x cert, tinc al meu cosí aquí i i he intentat llegir sense plorar el tros k fas menció del bàsquet, però és gairebé impossible. I ara diu ell: jope, sense la Roser no som res! O sigui k ells tb et trobaran a faltar. També diu k kuidadu am ls amistats k facis i k et portis un novio ingles, jejejeje.

    Jo només et dic, k disfrutis i tot i k t'ho passis bé allà, no t'oblidis d nosaltres k seguirem am l rutina i estressats, però k tindrem un racó per poder parlar am tu x Skype.

    un petó!!!!!!

    ResponElimina
  4. molta sort Roser! espero que sigui una experiencia inolvidable! espero que el viatge hagi anat mb! unpetoneT

    ResponElimina