Després, vam sopar amb tota la família. El millor moment va ser abans de començar, quan tots en cercle ens vam agafar les mans i una de les mares va donar les gràcies per poder-nos trobar i celebrar l'aniversari i pels aliments. Tenia la pell de gallina!
El sopar, evidentment estava boníssim, l'havia fet l'àvia que és cuinera! Hi havia una sopa de pastanaga, molt sabrosa, amanida i dues lasanyes, una amb tomàquet i l'altre amb xampinyons, carn i ceba. Em vaig posar les botes! De postres, evidentment, vam fer el pastís. Primer vam cantar la cançó, semblava la coral, a mi em feia vergonya cantar, fins i tot, per si desafinava, i després la nena va bufar les espelmes, vam menjar el pastís i finalment va obrir els regals.
Vaig passar una tarda molt entretinguda, i tot i que estava molt cansada degut al viatge a Chicago, que serà el pròxim que us explicaré, ho vaig gaudir molt i els estic molt agraïda per deixar-me participar en aquests moment familiars seus!
Petons i abraçades!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada