Hola a tothom!
La meva vida ja es comença a semblar a l'estil americà! Jo no opinaré, si millor o pitjor, simplement diferent.
Els horaris m'encanten, vaig més descansada i tinc més temps per a mi mateixa.
Així, em llevo cap a quarts de vuit i esmorzo abans d'agafar l'autobús escolar (el típic groc) cap a dos quarts de nou. De 9:10 a 12:15 estic amb els de primer de primària i de 12:45 a 15:30 amb els de sisè. Evidentment, l'estona del mig és per fer el lunch. Al principi semblava poc menjar, però mica en mica l'estómac es va acostumant i ara ja no passo gana. Per la tarda, la càngur de les nenes em recull a l'escola (sóc la persona més feliç del món, m'estalvio una hora a l'autobús, que és horrible!) i vaig a casa. Cap a les 4 em connecto a l'Skype, així que si voleu parlar amb mi algun dia ja sabeu com fer-ho, i després tinc temps lliure, és a dir faig el que vull fins que arriben les nenes de les seves activitats extraescolars i els pares de treballar. Estem una estona en família, juguem, pintem, fem de tot amb les nenes, sopem i després, habitualment, mirem una hora la televisió, actualment sóc una experta en taurons, ja que a la Mia li encanten i cada dia en veiem un capítol! a vegades penso que m'ataquen a mi i tot! Finalment, entre les 8 i les 9, les nenes se'n van a dormir i jo baixo cap a la meva habitació. Depenent del dia vaig a dormir més d'hora o més tard, però intento anar a dormir entre les 10 i les 11. Així que tota aquesta estona la tinc per fer el que vulgui, altre vegada. Com que tinc una televisió per mi, a vegades miro alguna serie que fan, les notícies o alguna pel·lícula. Finalment, abans d'anar a dormir, intento llegir una estona, per anar millorant el meu nivell d'anglès, tot i que he de confessar que hi ha dies que no puc més, necessito llegir una mica en català o castellà i descansar.
Aquesta nova rutina és fantàstica per a mi. Em dóna molta llibertat i formo part de la família. Em sento com a casa meva. Durant els caps de setmana, sempre intento fer alguna cosa especial, però bàsicament, segueixo el ritme de la família i quedo amb els amics per sortir algunes tardes (aquí sortir per la nit és impossible, has d'anar a la capital).
Respecte el meu nivell d'anglès, el fet més significatiu és que ja no ho tradueixo tot al castellà i després al català (digueu-me rara però ho faig així!). Un matí, em vaig llevar pensant en anglès. Estava pensant en el somni que havia tingut i de cop em vaug adonar que ho estava fent en anglès!
Mica en mica, vaig tenint converses més llargues amb la gent, puc entendre pràcticament tot el que em diuen i començo a distingir el vocabulari que no entenc, és a dir, ara mateix estic en la fase de preguntar sempre... what's ....? etc. A vegades penso que soc una mica pesada, però com que em contesten bé i m'ho expliquen tot, estic aprenen un munt! A més, m'encanta perquè després sóc jo la que pot utilitzar aquestes paraules quan parlo!
Quan també m'adono que ja no tradueixo és quan veig la televisió. La serie que segueixo és anatomia de grey. La primera setmana va ser molt estrany perquè als personatges els canvien la veu en el doblatge, així que no sabia qui era qui quan parlaven, però la setmana passada, després de 20 minuts de serie, em vaig adonar que no estava tota l'estona pensant... i ara què han dit... això vol dir...., sinó que simplement estava mirant la tele i entent el significat general del que deien. (és impossible entendre-ho tot amb el llenguatge d'hospital que utilitzen!).
Un aspecte que no m'agrada és que pràcticament no obren la televisió. Mai veiem les notícies i no m'entero de les coses que passen al món. Cada dia porten el diari, però he comprovat que els americans són molt egocèntrics!, no m'estranya que no sàpiguen on està Barcelona. No hi ha la secció internacional, i si n'hi ha, només parlen de l'economia i gràcies a que el president Obama ha fet un discurs on s'hi referia, sinó, ni això.
En fi, per internet miro que passa al món!
Respecte el menjar, això és el que pitjor porto! Aquí no saben el que és bullir la verdura, la poca que tenen, evidentment! I la seva dieta es basa en llegums, pasta i de tant en tant, una mica d'arròs.Tenint en comptes que no puc menjar llegums, bàsicament m'alimento de pasta. Per mi és horrible!
M'agrada el menjar que menjo, és clar que sempre em ve de gust una sopa, un plat de pasta, un tros de pizza o una lasanya, però no sabeu com trobo a faltar un bon plat de patata i mongeta, i sobretot les bledes!
L'altre dia, la mare d'un nen de la meva classe, que són mig espanyols, mig belgues, però viuen aquí m'explicava com es van adaptar a l'alimentació d'aquí, i l'explicació va ser fàcil: compra el menjar per internet i li envien a casa com a producte exportat d'Espanya. Per això, la setmana passada em va porta una plata amb pernil salat, xoriço i llom per què m'ho mengés! Va ser fantàstic!
Un altre aspecte que també trobo a faltar és l'esport. Aquí, els adults no tenen la costum de fer equips i jugar en lligues. Les persones que fan esport van al gimnàs, però a mi el que m'agrada és la competició, això i entrenar els nens, veure com van aprenent i millorant i això es nota partit rere partit. Per últim, no sabeu la complicació que és seguir la Lliga. Intento veure tots els partits del Barça, però és gairebé una missió impossible. Quan juguen entre setmana jo estic a l'escola, o sigui que de veure algun partit de la Champions ja m'he n'he oblidat! I la Lliga és més fàcil perquè la puc veure el cap de setmana, però no hi ha cap canal fix que faci el partit, a vegades fan el del Barça, a vegades el del Reial Madrid i d'altres el del València, així que per molt friqui que sembli, l'última ocurrència que he tingut és veure-ho per l'Skype! Truco a casa, la mama posa l'ordinador davant la televisió i jo miro el futbol des del meu ordinador! Com que la imatge no sempre es veu clara, a més, escolto la ràdio per internet! No us podeu imaginar com trobo a faltar l'ambient dels bars o poder cridar i veure un partit al Camp Nou!
Bàsicament, aquest és l'estil de vida americana (adaptat a la catalana) que porto!
Ja us explicaré més novetats!
Petons i abraçades!!
