dijous, 11 d’agost del 2011

I després del estudis què?

Aquesta va ser la pregunta que em vaig fer quan vaig començar el tercer curs de la carrera de Magisteri d'Educació Primària que estava fent. Primer i segon em van passar massa ràpid i, per tant, de seguida vaig pensar que em veuria amb la carrera acabada i sense plans per al futur, i de la manera que sóc jo, massa previsora per tot, això no podia ser.

Així va ser com em vaig posar a pensar en la pregunta del títol, "I després dels estudis què?" Jo sempre he seguit  el ritme de curs que em tocava, quan vaig acabar l'ESO, vaig començar el Batxillerat gairebé sense pensar, quan vaig acabar el Batxillerat, vaig fer la Selectivitat i vaig "triar" carrera i facultat i vaig anar a la Universitat, però el pas que venia ara no em feia el pes, després de la universitat, anar a treballar?

Quan em vaig plantejar tot això, acabava de fer 20 anys i tothom parlava d'allagar l'edat de jubilació dels 65 als 67 així que jo vaig pensar, tindré 46 anys quan acabi els estudis per estar treballant, molt de temps. Així doncs, vaig buscar altres opcions per poder fer quan acabés al Maig.
                                    Les respostes que vaig trobar van ser aquestes:
- Fer una altra carrera, de 4 anys perquè ara tot són graus.
- Fer un Màster.
- Anar a la llista d'interins i esperar que em truquin (tenint en compte que treuen la sisena hora aquest curs vinent i sobren mestres a la pública.)
- Passar currículum i que esperar que alguna escola privada o concertada em truqui (tenint en compte que els mestres que sobren a la pública van a la privada o concertada a buscar feina amb millor currículum que jo.)
- Marxar un any a aprendre anglès com sigui.

Com ja haureu deduït, l'opció que més em va agradar va ser l'última, marxar un any a aprendre anglès (que ja m'ho havia plantejat, i sobretot als meus pares, des que tenia consicència) i, a poder ser, omplir currículum.

Així va ser com vaig anar a les xerrades de la universitat que presentaven els programes internacionals i vaig decidir, després de mirar altres opcions, fer d'Intern amb l'Amity. Això suposa, pels qui encara no ho sapigueu, estar un curs escolar als Estats Units fent un intercanvi cultural en una escola, és a dir, ensenyant castellà als alumnes, i viure amb una família d'acollida o dues, en el meu cas, que parlen en anglès i així poder aprendre bé l'idioma.

Per tant, paperassa amunt paperassa avall i un parell d'entrevistes després, mica en mica, he anat fent, des del novembre fins ara, tots els passos per poder, d'aquí a 15 dies, marxar als Estats Units per emprendre la meva nova aventura i poder viure una gran experiència.

Ara, només em queda anar dilluns a Madrid per fer-me el visat de no-immigrant per l'intercanvi cultural i començar a fer les maletes! Ah, i el que crec que serà el més dur de tot, despedir-me de la meva gent, família, amics i coneguts.

Ja us explicaré com m'ha anat tot plegat!
Fins aviat!

5 comentaris:

  1. Et desitjo molta sort en aquesta nova etapa, Roser! T'aniré seguint pel bloc. Petons!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Annabel! Tot bé? Petons!

    ResponElimina
  3. Roser, a mi també em costa molt acomiadar-me de tu... ja ho saps bonica. Sempre et tindré al cor.

    ResponElimina
  4. Hija que no me muero!! jajja XD El Martes nos vemos y nos despedimos bien!!! =D Yo también os echaré mucho de menos... Un beso!

    ResponElimina
  5. nina coneixente faras que els americanish s'enamorin tots de tuuuuuuuu!!!!!!!!!

    ResponElimina